Trinitat Nova

El barri de Trinitat Nova va començar a ser construït en la dècada de 1950 i 60 a la perifèria nord de la ciutat de Barcelona per satisfer l'enorme demanda d'habitatge social a causa de l'afluència d'immigrants que van arribar atrets pel creixement industrial de la ciutat.
Els primers blocs d'habitatges es van construir sense cap tipus de planificació urbana i sense tenir en compte el disseny dels espais públics. Els habitatges eren molt reduïts i la construcció de mala qualitat. Trinitat Nova és un exemple de l'anomenat “barraquisme vertical” que va sorgir en diferents zones de la perifèria de la ciutat per allotjar a les masses d'immigrants.
El barri limita al nord amb el vessant de la serra de Collserola i al sud i a l'est amb dues vies d'intensa circulació, la Ronda de Dalt i l’Avinguda Meridiana, respectivament. El traçat d'aquestes vies, que separen el barri de la resta de la ciutat, estava previst en el “Plan de Enlaces” aprovat en 1917, el principal objectiu era adaptar la ciutat a les necessitats d'una metròpoli, ampliant els plans del “Proyecto de Enlaces de la Zona de Ensanche de Barcelona y de los Pueblos Agregados”. , de 1907. Aquest traçat viari va ser respectat en els plànols parcel·laris realitzats posteriorment per l'Ajuntament, entre els anys 1929 i 1936.


Figura 1: Proyecto de Enlaces de la Zona de Ensanche de Barcelona y de los Pueblos Agregados, 1907
L'any 1953, tres organismes públics - l'Obra Sindical de la Llar, l'Institut Nacional de l'Habitatge i el Patronat Municipal de l'Habitatge- van posar en marxa la construcció de diferents promocions d'habitatge sense haver-se aprovat encara el Pla Parcial. Aquest pla va ser redactat en 1957 per legalitzar el que ja s'havia construït.
El 1996, l'associació de veïns va prendre la iniciativa per posar en marxa un Pla Comunitari, amb l'objectiu de remodelar o substituir un parc d'habitatges greument deteriorat a causa de la seva mala qualitat constructiva, i especialment pels greus problemes derivats del ciment aluminós emprat en la construcció dels elements estructurals dels edificis. Així mateix, el pla propugnava la creació d'un sistema viari per facilitar el moviment a l'interior del barri i la comunicació amb els barris limítrofs.
Després d'aquesta iniciativa, el 1999 l'Ajuntament de Barcelona va aprovar una “Modificació del Pla General Metropolità” Posteriorment, i fins que va tenir lloc l'aprovació definitiva del


Figura 2: Modificació del Pla General Metropolità de Trinitat Nova, 1999
Posteriormente, y hasta que tuvo lugar la aprobación definitiva del “Pla Especial de Reforma Interior” el 2002, que ordena les alineacions i volums de les pomes, l'associació de veïns va continuar estant implicada en els processos de presa de decisions que afectaven la ordenació urbana i a l'edificació, mitjançant l'organització de tallers participatius. “Trinitat Nova, per un nou barri sostenible”, és un dels tallers organitzats per l'associació conjuntament amb l'equip responsable del “Pla Comunitari”. Només algunes de les propostes que van sorgir d'aquests tallers han estat implementades.


Figura 3: Pla Especial de Reforma Interior, 2002
En l'actualitat, les etapes finals de la remodelació del barri s'estan concloent, i els últims blocs d'habitatge previstos en el “Pla Especial de Reforma Interior” s'estan acabant.

0 comentarios :

Publicar un comentario

 

Popular Posts